He trobat aquestes cites de Douglas Adams que m’han semblat interessants:

Matt D, parla de Douglas Adams dient: “The writer Douglas Adams observed how technology that existed when we were born seems normal, anything that is developed before we turn 35 is exciting, and whatever comes after that is treated with suspicion.” L’escriptor Douglas Adams va observar com la tecnologia que existia quan vem néixer ens sembla normal, qualsevol cosa apareguda abans que fem 35 anys és emocionant, i qualsevol cosa que ve després ho prenem amb sospites.

“A common mistake that people make when trying to design something completely foolproof is to underestimate the ingenuity of complete fools.” Un error comú que comet la gent quan intenta dissenyar alguna cosa a prova de tontos és subestimar la ingenuitat dels tontos absoluts.

Fa anys que me’n venia adonant d’un fet, que describia en conya com “si mates una mosca, la resta van a l’enterrament”. Bàsicament la meva percepció era que si mates una mosca, de cop, i durant una estona hi ha moltes menys mosques.

Doncs resulta que és cert (en anglès)! Tot ve donat per uns àcids que desprenen els insectes al morir (no només les mosques!) i que aparentment tindrien la funció d’alertar a la resta d’insectes del perill. Ho he trobat a Slashdot.

La lletra Ñ, símbol identitari de la llengua castellana, és una de les formes més ràpides peresbrinar si un teclat és espanyol.

Probablement, qui porti algun temps a la informàtica, recordarà que fa uns 15 o 20 anys (no recordo be la època) es va parlar d’eliminar la lletra Ñ del teclat i fer que fos una N amb accent. Doncs be, suposo que com a remanent d’aquest intent, als teclats espanyols es pot escriure la Ñ de la següent manera: prement AltGr + 4 i després la lletra N. El AltGr + 4 genera el caràcter ~, que s’utilitzava antigament als servidors web per a pàgines personals, i s’utilitza com a negació a nivell de bit a diversos llenguatges de programació. Però en el cas del teclat espanyol actua com les tecles dels accents, que no generen un caràcter fins que es prem alguna lletra. En aquest cas, si la lletra és la N, el caràcter generat és la Ñ (fixeu-vos que, gràficament, la lletra Ñ és una N amb el ~ al damunt…)

Be, espero que ningú interpreti aquest post com un intent de tornar a obrir la vella polèmica! ;)

Avui estava donant-li un cop d’ull a Qik, un servei que et permet fer streaming de vídeo des del teu mòbil (això és, una mena de YouTube però enviant videos en directe des del teu mòbil, fent servir la seva càmera). I, casualment he arribat a un vídeo prou curiós, que m’ha fet tornar a pensar en que la gent dona massa detalls de la seva vida a Internet, sense pensar en les possibles conseqüencies. En aquest cas, després d’aguantar a l’home passejant al gos, al final del vídeo podeu veure’n un exemple prou clar. %-P

(Per si algú no hi cau, mireu que escriu al teclat numèric…)

Fa uns dies vaig trobar aquest enlaç a Barrapunto sobre frases cèlebres sobre informàtica (l’original en anglès trobo que s’entén millor…) Per qui estigui en el mon de la programació de manera més o menys seriosa se n’adonarà quanta saviesa hi ha en moltes d’aquestes frases! :D Per cert, m’ha fet gràcia la del Bill Gates, sobre que mesurar el progrés d’un projecte en funció del nombre de línies de codi és una tonteria (com a mínim fent-ho només amb això): jo sempre ho he pensat. :)

Ahir comentavem el motiu de perquè els teclats numèrics dels telèfons i de les calculadores (i ordinadors) són l’un invers de l’altre, i el Jaume va trobar això (en anglès!). Potser la més verosímil és la del estudi dels Bell Labs, juntament amb la ordenació alfabètica (que aquí no es fa servir en absolut en els telèfons fixes!).