A la feina fem servir VMware per muntar entorns de desenvolupament per tasques puntuals (algunes no tant puntuals!). Últimament n’he hagut de muntar dos per desenvolupament amb terminals mòbils, i m’he trobat que cada cop que connectava el dispositiu al port USB de la màquina host, després havia de dir-li a VMware que el connectés a la màquina virtual. Buscant a Google vaig trobar un document sobre com automatitzar-ho (PDF en anglès).

Bàsicament hem de modificar el fitxer VMX que descriu la nostra màquina virtual per indicar-li el ID de fabricant i de producte que volem que s’autoconnecti a la màquina virtual que descriu aquest fitxer VMX. Per fer-ho hem d’afegir línies d’aquest tipus, una per cada dispositiu (posant device0, device1, etc.):

usb.autoConnect.device0 = "0x0fca:0x8004"

Aquest ID de fabricant i de dispositiu el podem obtenir molt facilment a Linux amb un lsusb. Això ens mostrarà una línia per cada dispositiu, incloent-hi hubs USB. Per exemple, si connecto una BlackBerry em puc trobar el següent:

Bus 002 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 004 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 005 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 003 Device 001: ID 1d6b:0001 Linux Foundation 1.1 root hub
Bus 001 Device 028: ID 0fca:8004 Research In Motion, Ltd.
Bus 001 Device 001: ID 1d6b:0002 Linux Foundation 2.0 root hub

Fixeu-vos que el que ens interessa és l’ID, en aquest cas “0fca:8004“. Això és el que posarem entre cometes, afegint-li “0x” davant de cada un dels nombres, que són hexadecimals. En aquest cas obtenim “0x0fca:0x8004″.

Per buscar-lo a Windows, haurem d’anar a l’administrador de dispositius i obrir les propietats del dispositiu en qüestió. Un cop allà anirem a Detalles i buscarem la propietat Id. de hardware. Això ho podem veure a la següent figura:

A la segona línia hi trobem “HID\VID_0458&PID_0003“. Aquests números són els que corresponen a l’ID de fabricant (0458) i de dispositiu (0003). Per tant, a partir d’aquesta línia obtenim “0×0458:0×0003″. Fixeu-vos que cal eliminar la part de HID, VID, PID i tots els signes de puntuació, i quedar-nos amb els números, afegint-hi el 0x i els dos punts.

Al PDF mencionat hi trobarem més casos en que podem fer servir la funcionalitat d’autoconnexió (com per exemple, buscar els dispositius per nom i no per ID).

Cal anar en compte amb el detall que hem de deixar que el dispositiu estigui completament encès per assegurar-nos que el sistema el detecta correctament i que els IDs són correctes. Això ho he vist especialment amb els dispositius BlackBerry.

Fa uns dies vaig estar actualitzant un servidor amb VMware que fem servir a la feina per provar coses dins màquines virtuals. Tenia un VMware 1.x i vaig passar-lo a 2.x. Apart d’algún petit problema a la instal·lació i d’aplicar els patch per que els mòduls de kernel compiléssin amb el meu kernel de Linux, tot va anar prou be.

Quan vaig intentar connectar fent servir el client VMware Server Console (que ja feia servir per la 1.x) em va donar un missatge d’error, i després de buscar una mica, vaig veure que aquest client ja no es podia fer servir, i que la forma recomanada era conectar amb un navegador a https://servidor:8333 .

Doncs be, després d’obrir els ports corresponents i de tornar-ho a intentar, em va ser impossible obtenir cap pantalla a on em demanés les credencials per logar-me ni res similar, fent servir Firefox 3.5. Ho vaig provar a una altra màquina, i després vaig decidir provar-ho amb Internet Explorer 7. Va ser impossible. En canvi a una altra màquina si que vaig poder, amb Firefox 3.5 igual.

Després d’una bona estona mirant, vaig trobar el culpable: el plugin de Panda ActiveScan. Resulta que a les dues primeres màquines l’havia fet servir per fer alguns escanejos online, i va quedar el plugin instal·lar. Comentar que els escanejos, si no recordo malament, els vaig fer amb Internet Explorer, instal·lant l’ActiveX, però sembla que també es va instal·lar el plugin de Firefox.

La solució a Firefox va ser desactivar el plugin des de la finestra de complements, com es veu a la seguent captura de pantalla, i despres reiniciant Firefox:

La veritat és que no em vaig preocupar a intentar-ho desactivar també per Internet Explorer.

Fa temps (des de que, anys enrere em vaig dedicar a mirar el funcionament intern de processadors, entre ells el Pentium Pro) que venia pensant perquè els sistemes operatius actuals no feien servir els busos de 36 bits (si, 36, no 32…) de que disposaven els micros d’Intel a partir del Pentium Pro. Aquest bus permetria utilitzar 2^36 bytes de memòria, o el que és el mateix, 64 GB.

Doncshe trobat aquest article que parla dels límits de memòria de les versions de 32 bits de Windows (en anglès), i principalment be a dir que, la limitació de 4 GB en aquests sistemes és básicament imposada i no tècnica. Vamos, el que ja es veia a venir.

L’article és una mica llarg, pero molt interessant si t’agraden els temes a baix nivell.