Aquest matí el Jaume (SPiTe) m’ha passat això. La veritat és que el concepte és interessant si està ben implementat, i extès. Jo havia vist conceptes similars a altres editors, encara que en aquells casos agafaven aquest concepte per decidir a on hauria d’acabar el cursor, però per que aquest hi arribés feien servir espais i/o tabuladors, mantenint la compatibilitat però evitant que la idea es pogués aprofitar al màxim.

A veure quan triga en generalitzar-se els editors que facin servir les tabulacions elàstiques!

L’altre dia vaig rebre un avís d’Una-al-dia, butlletí al qual hi estic subscrit. Aquest es titulava Ejecución remota de código en impresoras multifunción Xerox, i ens explica una vulnerabilitat a aquest dispositiu degut a una vulnerabilitat a Samba, la implementació Open Source del protocol de compartició de fitxers i impressores de Windows.

El cas és que, pensant-ho, el fet de que els dispositius embedded facin servir Linux, o altres paquets Open Source, te una part bona i una dolenta. La part bona és el fet que fa servir codi lliure, tenint un producte de qualitat a un preu més ajustat, i a més per els que ens ve de gust normalment ens permet hackejar el dispositiu. La part dolenta és que quan es detecta un problema amb aquest software Open Source, aquest també afecta (normalment) a la plataforma embedded, i pot permetre desenvolupar exploits contra aquesta, obligant als usuaris i administradors a tenir en compte un dispositiu més a l’hora de pensar amb els pedaços (patch) de seguretat. Si, és clar, amb els firmwares de codi tancat també passa, però amb l’avantatge que cal un atac específic contra aquest firmware, no val traslladar un atac d’una plataforma més utilitzada al dispositiu sense més. És com la biodiversitat, quan més gran més resistent és un ecosistema a les plagues i enfermetats.

L’altre dia vaig trobat un article molt curiós sobre un joc que es distribuia en uns disquets legibles des de Comodore 64 i des de PC. La veritat és que, si t’agraden els temes d’accés a baix nivell, etc. és força interessant.

També, així recordant coses, he trobat un article a la Wikipedia sobre el 2M, la famosa utilitat que anys enrera, quan depeniem dels disquets (!!!) ens permetia formatar-los a més capacitat de la oficial, jugant amb el nombre de sectors per pista, nombre de pistes, etc. Hi ha inclús el codi font! :D

Tan sols alguns exemples… No conec l’interpret d’aquesta:

Aquesta és sobrecollidora per la reacció del públic i tot, i cal afegir també que és una lliçó d’humilitat per aquests jurats que de vegades són tan prepotents:

I aquí falta veure un altre cas en que Nessum Dorma resulta increïble, la posta de sol al Café del Mar d’Eivissa, que he de trobar el vídeo. Senzillament una experiència que cal viure!

Avui he vist a Slashdot que Nine Inch Nails han fet el que jo he somiat fer a molts concerts que he anat: integrar visuals en temps real a l’actuació! Realment, tot i que NIN no sigui dels grups que més em tiren (la veritat, tampoc he escoltat molta cosa…) és un concert dels que s’ha de veure, només per tot l’espectacle que ha de representar. A l’article hi ha un petit vídeo un es veu fragments de l’actuació: IMPRESSIONANT!

Força interessant: la explicació de com funciona el model de processos del nou navegador de Google, el Chrome. La pàgina està en anglès…

Per qui no hagi estat a l’aguait últimament, un dels canvis importants del nou navegador de Google és que permet separar en processos el que en els altres navegadors son threads. Per tant, és possible que cada pestanya sigui un procés separat. Això te dues implicacions: que si la pàgina conté alguna cosa que faci que el render actual peti, només afectarà a aquesta pàgina (o pestanya del navegador), però per altra banda, també implica que el navegador consumeixi més recursos.

Caldrà veure que tal funciona, i si fa que finalment la màquina s’enfonsi al intentar obrir 10 pestanyes. En el meu cas, a una de les màquines de treball, el conjunt de Hasefroch Vista (= pagefile forever) + Chrome pot ser mortal!!!

Avui he trobat aquesta pel·lícula, que pinta força interessant: 2081: Everyone will finally be equal.

És un futur, molt a l’estil de 1984, en el que un govern totalitari impedeix que ningú sobresurti, reduint-los tots al més mediocre possible. Per exemple, als forts els hi posen pesos per queno puguin aprofitar la seva força. Als guapos els hi posen màscares, i als llestos els hi posen uns auriculars que van pitant per impedir que es puguin concentrar. Això si, encara caldrà esperar una mica per veure-la.

A aquesta pàgina  (en anglès) hi ha el que molts sospitavem de fa temps, i no és més que les impressores de tinta van perdent tinta al fer l’autoneteja dels capçals. Aquesta queda en un depòsit, i a la llarga acaben succeint dues coses:

• que es perd una part important de tinta, amb l’agreugant de que la tinta d’aquestes impressores no és precissament barates,
• en un cas extrem, el dipòsit s’omple i acaba provocant que la impressora deixi de funcionar.

Jo ho he comprovat també amb una Brother MFC-3220C, i efectivament vaig poder localitzar el dipòsit de tinta. I aquesta impressora és de les que no fa pocs cicles de neteja, precisament…

Aquests dies he estat a New York, i he trobat algunes coses curioses a la ciutat que em fa gràcia compartir…

Un dels dies ens vem torbar, per sota del pont de Brooklyn, a la banda de Manhatan, amb un concurs de yoyos, que tenia una actuació si menys no curiosa… Medium Rare S.T.E.A.K. !!!

I també ens vem trobar a un park el Naked Cowboy!

A una tenda vaig trobar el següent: mític!

I algunes coses més que ja aniré posant! :D

Com tenir un teclat il·luminat (super-apañao!)

“Interceptor de trucades de mòbils”  XD

“Com fer funcionar una tele a piles” juas juas juas